Presentació del blog... Suposo

Hola, com va? Sí, ho sé. És una forma una mica ridícula de començar un post, però tampoc crec que valgui la pena esforçar-se massa per un blog que ningú llegirà. I si tu has arribat a aquest blog d'alguna manera o altre i estàs llegint això ja t'aviso ara: aquest no és un blog creat per als lectors, és un blog per a que jo, podriem dir "l'escriptora", pugui desfogar-me en els meus moments baixos. És un blog creat per mí i per a mí. Ja ho sé, estic sonant com una nena repel·lent, oi? Però la qüestió és que estic dient la veritat: aquest blog, d'ara en endavant em servirà a mi fer desfogar-me, per poder plasmar en paraules el que no sóc capaç de dir en paraules. Si, tot i sabent això, encara vols quedar-te perquè li trobes plaer a llegir, tal com diu el blog, els anhels d'una jove incompresa, benvingut siguis. Ningú et recriminarà ni que et quedis, ni que marxis. Ara, si decideixes quedar-te hi ha una sola condició: no em jutgis per res del que llegeixis aqui. Si escric aqeuest blog es, precisament, perquè estic farta de ser jutjada pel que dic o el que deixo de dir, i necessito una mica de descans.I bé, això és tot. Tu decideixes si et quedes o maxes. Fins a la propera (o no).